The end...

Els companys de Pot de Plom possen en escena per última vegada el prsonatge de Rita Barberà. Com ens tenen acostumats, a bona dosi d'humor! 

Gràcies per fer-nos riure amics! 

El poble parla, el poble està VIU

Avuí es el millor dilluns que recorde, eixe dilluns en el que te'n adones que el poble està viu, te veu i ha parlat. 

"La història és nostra, el futur és a les mans, dignitat orgull i humiltat, valencianes valencians hui lluitant contra lladres, botxins i tirans"

.

ACTITUD

Era tan tranquil a casa, sentat al sofà, gaudint de una vella llista de reproducció creada, quant de sobte sona la cançó que obre aquesta entrada. Seguidament, baixe la pestanya amb l'intenció de llegir els comentaris de la gent on, de vegades, es creen debats, afirmacions o dubtes que ajuden a entendre i conèixer allò que transmet la cançó, o els temes que'n parla.

Un d'ells m'ha cridat l'atenció moltissim, al mateix temps que dibuixava un somriure al meu rostre. Copie i pegue:

"M'agrada molt, vica el País Valencià i Països Catalans, sóc de Bolivia. No se si esta bé escrit"

Independentment de la ideologia o de la postura social en la que es posiciona, això, companys es actitud cap a una llengua. Des-de ací fer un fort aplaudiment a aquestos comportaments cap a la llengua, be siga la propia o qualsevol altra present al món.

Els mitjans de comunicació

En la classe de hui hem tractat de analitzar i reflexionar sobre el desenvolupament dels mitjans de comunicació en la nostra llengua. Una evolució que, estic de segur, la majoria de nosaltres desconeixia. Per l'experiència personal d'estudiar a un col·legi privat, de ideals molt marcats, assegure que mai havia tractat aquest tema; tot allò que sabia ho he aprés de forma autónoma, per interés personal.

Es ben sabut per tots que la llengua i el seu ús va de la ma amb qüestions ideológiques, per desgràcia, les quals la majoría de les vegades son el resultat d'un conflicte lingüístic. La llengua ha estat present en nombrosos mitjans de comunicació: tant televisió (on nosaltres ens situem cronològicament), com radio i premsa. De fet, una de les coses que he aprés avuí es la gran impotancia que tenen o han tingut els dos últims nombrats.

Es una llàstima que al País Valencià viscam aquesta situació, que la nostra llengua es trobe tan apartada (i cada vegada més) dels ámbits socials i quotidians. En la era de la comunicació i la tecnología, trobem series dificultats per gaudir de espais als mitjans de comunicació on parlen la llengua. Així es dificil, per no dir impossible, avançar.

La meua generació va viure en primera persona tot el que va ocorrer en Canal 9. Em guardaré la meua opinió personal, però queda clar que al País Valencià, la llengua es sinònim de conflicte, i això es MOLT trist, social i culturalment, perdem la identitat a passos gegants.   

VERGONYA

VERGONYA... no cap altra paraula, ni cal afegir res més.

Com a poble, tenim allò que ens hem guanyat. 

Arrap - El cor al vent

"...el rebesnét del Tio Canya fart de pagar i callar

partida al truc, tasca, dolçaina i llaüt 

a l'ombra d'una carrasca versos del Coral Romput

un cognom orellut i un camí al Puig ben sabut

és el que tinc, és l'herència, de qui mai s'ha venut..."